Metamorfosis (De la debilitat al no-res)

Por. Por. Por. Por. Por. Por. Por. I sí, ho diré set vegades perquè el set és el número de la perfecció i l'ésser humà no té més perfecció en si mateix que la pròpia por. Aquest temor, perfeccionat dintre les entranyes de l'animal humà, no fa més que posar en dubte la veracitat de l'afirmació: "l'ésser humà és un ésser intel•ligent". L'ésser humà és un ésser RELATIVAMENT intel•ligent; de fet, amb quin altre tipus d'intel•ligència la podem comparar que no sigui amb animals terrestres que no van més enllà de l'instint de supervivència.

Dintre les propietats de l'intel•ligència n'hi ha una que l'ésser humà compleix en certa mesura: el raonament. Però, què passa quan el raonament es troba cara a cara amb la por? Aquí és quan l'ésser humà es torna a doblegar com si fruit de la frustració volgués tornar enrere en el temps, quan encara els humans érem micos -o això ens han fet creure des de segles ençà-. La inseguretat, la manca d'autoestima, la indecisió... Tots aquests valors no són, sinó, terribles com un assassinat? És l'assassinat de la persona en sí mateixa o si es prefereix, el suïcidi a nivell psicològic de l'ésser. Aquí rau la única perfecció de l'Home. La bellesa, què és la bellesa sinó una carcassa per amagar quelcom evident com el temor, el temor a la vida, el temor a arriscar-se, el temor a ser ambiciosos...

Nogensmenys ens queda una capacitat moltes vegades infravalorada, la capacitat d'observar els qui ens envolten. Cada vegada queda més clar que l'ésser humà és un animal narcisista, un fet que s'explica per el simple instint de supervivència. Arribats a aquí, què li queda a una persona emplenada pel temor vers tot el que l'envolta? Observar i, sobretot, autoobservar-se; posar-se en comparació amb una roca encallada dins un tall de terra, incapaç de moure's i canviar d'estat. Només quan s’eradica aquesta debilitat l'ésser humà avança en el temps sinó simplement el temps avança sobre l'ésser humà i el seu record s'esvaeix en l'eternitat com una ventada s'emporta la cendra d'un arbre cremat que un dia va brillar per la seva esplendor.