La política del fill únic a la Xina.

Fa uns dies varem visualitzar un vídeo sobre les pèssimes condicions dels orfenats a la Xina, en el qual hi havia en el rerefons la política del full únic. Aquesta mesura es va aplicar a la Xina l'any 1979 per intentar controlar la superpoblació del país. Com sempre això té diverses reaccions entre la gent.

L'atrocitat d'aquells orfenats és evident; aquest fet és el paradigma del poc valor que té la vida en un país superpoblat i capitalista com és la Xina. El documental, carregat amb certa propaganda anticomunista, es centra en l'exemple més clar d’infravaloració i despreocupació ensenyant unes imatges d'un infant moribund que fan mal el cor només de veure-les. No obstant això, el món occidental pequem de ser bastant febles en aquest sentit i preferim no veure aquestes imatges (només cal mirar la societat del nostre país; la ONCE hauria d'obrir les portes, també, a aquest altre tipus de cecs), és per això que es va crear un debat enmig de la classe entre diverses postures (algunes per la simple necessitat imperiosa de participar a classe aportant arguments superflus, tot sigui dit...). Algunes postures defensaven el fet de que no era necessari mostrar la cruesa de la realitat, ja que consideraven que era un succés evident. D'altres, en canvi, consideraven que sí era necessari mostrar la cara més negra dels orfenats xinesos. Però, deixant de banda aquestes discussions, prefereixo centrar-me en el fet essencial d'aquesta problemàtica; la política del fill únic.

Observant la repugnant cultura xinesa actual, és fàcil intuir la poca il·lusió que ha de tenir un empleat com els que apareixen en el documental quan està treballant amb humans (considerats infrahumans per el govern) que el mateix règim polític exterminaria si els camps d'extermini tinguessin una acceptació a nivell moral com és Disneyland. La culpa, de fet, no és dels empleats. Aquests empleats, laboralment són zombies, pseudohumans que actuen d'una mateixa manera i seguint uns patrons definits prèviament per un òrgan polític que enlloc de preocupar-se per conscienciar la població sobre l'ús de mètodes anticonceptius, prefereix expandir-se internacionalment per tal d'enriquir-se i pagar-se els seus vicis més materials.

Arribats a aquest punt, personalment opino que la política del fill únic a la Xina ja no es pot ni debatre, és una necessitat. En un país capitalista com la Xina la situació es tornaria extremadament insostenible si no es regula la població, ara bé, hi ha moltes maneres de regular-la. En d'altres països es fan programes de conscienciació a nivel global sobre mètodes anticonceptius i sobre les responsabilitats que requereix tenir un fill. Contràriament, a la Xina el que passa és que, per el govern, els diners tenen més valor que no pas els humans, llavors ens trobem en casos d'abandonaments d'infants (bàsicament per por a la repressió del govern), orfenats inhumans, famílies que decideixen aïllar-se d'una societat així, etc... Hi ha moltes maneres de regular una població, cap més fàcil que l'altre, però tot és qüestió de temps i esforç per part d'uns i altres; el que és evident és que si no es dona valor a una vida humana a la llarga un país s'acaba ensorrant. Vist des de fora la Xina pot semblar un país fins i tot acollidor, però una poma també pot estar corcada i no adonar-te'n quan te la menges.