És per això que aniré directament al grà.
El que més m'ha cridat l'atenció, durant les classes que hem fet fins ara de fonaments de psicologia, ha estat la classe on es va parlar dels experiments de dessensibilització, uns experiments que no fan més que reafirmar la fragilitat de la ment humana. Ja havia llegit alguna vegada sobre les teràpies contra les fòbies i és per això que em va despertar cert interès. De fet, molts de nosaltres hem passat per etapes primerenques de la nostra vida on la foscor era l'objecte de les nostres fòbies, i el que és realment interessant és que nosaltres mateixos, per superar aquesta fòbia, ens fem la nostra pròpia teràpia de dessensibilització i acabem per acceptar la foscor com a simple absència de llum on no hi ha lloc per fantasies intangibles.
Francament aquesta classe és de les poques que han fet que fes aquest escrit, ja que a les altres l'únic que hem fet han estat simples presentacions i introduccions que, en la majoria dels casos, han estat trivials.
domingo, 4 de octubre de 2009
II - Deixant de banda introduccions banals
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Sí, jo vaig llegir un llibre de psicologia que explicava diferents teràpies per a casos reals i em va semblar molt curiós i útil.
ResponderEliminarLa veritat és que jo encara segueixo tenint por a la foscor, sobretot al silenci en la foscor.
P.D: com has fet per posar una imatge de fons?
Google > como poner imagen de fondo blogspot; i ja et sortirà
ResponderEliminarPotser t'interessarà buscar alguna cosa més sobre les pors evolutives o sobre la importància que per a la supervivència de l'espècie ha representat el tenir por de la foscor. O potser sobre ritmes circadians.
ResponderEliminarCercaré alguna cosa més; no dubto que hagi estat una peça clau per a la supervivència de l'espécie ja que moltes vegades ens estalvia endinsar-nos a llocs que no ens pertoquen (tan aquesta por com moltes d'altres, crec que ja ho vàrem parlar a classe)
ResponderEliminar